FESTES D’ESTIU, CALOR I OLOR A SEXE…
Per Atòmic Girls
Les festes d’estiu són una de les millors coses que ha inventat la humanitat, perquè, sí senyors, les revetlles (o verbenes) són un punt de trobada de molts i, evidentment, una oportunitat única d’establir relacions socials, personals i carnals amb la gent del poble o de més enfora…
Festa revival
És un clàssic de l’estiu, també anomenada flower power o festa remember. És un esdeveniment que congrega tot tipus de gent: casada, fadrina, gent que va desbaratada i gent no se compondrà
mai… Coneixes un jove, ell et somriu i tu li somrius (casualment sona «Love is in the air»). En un moment donat, t’intentes pentinar perquè, ja se sap, tant de ballar sembla que t’han botat els moixos damunt, i ell, sense que tu tenguis temps per reaccionar, et ve per darrere i et lleva una horquilla del teu pentinat… L’horquilla va directa a la butxaca de la seva camisa. Tu segueixes ballant com si res i ell se t’acosta sigil·losament i et diu fluixet: l’horquilla està en el meu cor. Així mateix, es passa tot el vespre tocant-se l’horquilla amb dos copets i mirant-te. Què floreta…
Verbena Patxanguera
La gent és feliç en aquesta festa, grups com Tumbet de Solfa o Horris Kamoi amenitzen la vetlada.Tothom està content, tothom balla, tothom canta… De sobte, sents una cosa dins la teva orella…Oh, no! Què és això? És la llengua de l’home que fa una estona ballava al teu costat. Tu, astorada, comences a pensar: i ara què faig? Li fic la meva dins la seva o li dic que tenc otitis? Aquesta és una de les situacions en què et pots trobar fàcilment a una festa d’aquestes característiques. Però n’hi ha moltes més. Una amiga tenia un objectiu a la verbena (al·lotes, és important tenir un objectiu!) i, per entrar en ametles, va decidir posar-se a xerrar amb els seus amics, i clar, elles eren tres i ells també… La repartició es va fer de la següent manera: en lloc de pito pito colorito, va triar en primer lloc la que feia abans l’aniversari. I mira per on, totes tres varen triomfar i varen fer voreres netes (i qualcuna, figueres netes!). N’hi ha que no baden…
Festa Electrònica
La platja. Tres de la matinada. La penya balla desenfrenada damunt l’arena. N’hi ha d’altres que també van fent damunt l’arena, i no precisament castells… Tothom amb les mans a l’aire… ara ve un subidón… mmm…ara…sí…sí! Uf! Quin subidón! Tanta sort que la música està forta, que si no s’haurien sentit uns altres sons, com d’animal remogut… En fi, què us hem d’explicar…
Concert d’estiu
Tots els pobles n’han celebrat algun, i també les ciutats. Hi ha dos tipus de gent que va als concerts: la gent que escolta emocionada el grup a la pista i la gent que fa barra tot el vespre. I després et
diuen que tal el concert? M’han dit que no va cantar aquella cançó… Ah, no? (i jo què sé… si vaig estar més pendent del radar que de la música!). En qualsevol cas, tant una cosa com l’altra estan molt bé. Ara que, si estàs a la barra, tens més probabilitats d’agafar una borratxera que una altra cosa i acabar dient a un jovenet: quins ulls que tens! Et fan conjunt amb la camiseta…
Si encara no heu anat a alguna d’aquestes festes, no us ho penseu més, hi trobareu de tot i molt. I a la gent que hagi viscut experiències com aquestes, enhorabona i endavant les atxes…
