EL FETITXISME ERÒTIC

Per fetitxisme, en psicologia, es coneix el comportament sexual resultat d’una fixació que consisteix a contemplar o manipular un objecte o una part del cos determinats per despertar l’apetència sexual o arribar fins i tot a l’orgasme.

Per Pep Malanga

No hi ha cap enamorat que no sigui fetitxista sexual o eròtic. En aquest cas, la transmissió i la limitació de l’amor a una persona, a una part d’ella o a un objecte que tengui qualque relació directa amb el conjunt de la personalitat real, és considerat absolutament normal. Ara bé, quan l’admiració d’aquestes parts del cos o objectes qualsevol que formen part de la natura íntima del ser estimat acaben per convertir-se en un objecte sexual  que el substitueix per complet, es considera, en medicina, una perversió   o una patologia.

Partint d’aquesta darrera consideració trobaríem infinits exemples, com el que el renou d’un tir sia suficient per provocar l’orgasme, que l’olor d’una tomàtiga podrida pugui provocar la mateixa emoció, que el tronc d’un arbre exciti la sexualitat d’un individu fins a arribar a idèntic extrem…

Aquests es donen en virtut d’un complicadíssim procès d’associació d’idees, producte amb molta freqüència d’impressions infantils. Ara ressenyarem alguns casos concrets:

Mapamundi

Aquest cas s’inicia producte d’una relació entre una serventa i un nin. Succeí que en una ocasió que estaven ells sols a casa, la criada practicà una fel·lació amb la criatura, que durant el temps de l’acció no deixà de mirar un mapamundi penjat a l’habitació dels trastos vells. Això passà que ell tenia onze anys. Més tard es masturbà davant el mapa i en distintes ocasions en què tengué somnis eròtics sempre se li apareixia el mateix objecte. A les cases de prostitució de Bilbao era conegut com a “el del mapa”, ja que sempre en duia un de petit a la butxaca, que acostumava a estendre sobre el coixí del llit mentre feia l’acte sexual.\r\n

Cilindre de ferro

Un subjecte neuropàtic, homosexual actiu, sols s’excitava en imaginar-se que un amic seu, passiu, s’introduïa a l’anus una barra de ferro de cinc centímetres de diàmetre. Un dia li oferí una forta quantitat de doblers per tenir relacions amb ell, i quan aquest accedí, li introduí de forma sobtada en el recte un cilindre de ferro, produint-li greus lesions. L’assumpte no transcendí a força de doblers; però des de llavors el degenerat se sentí feliç  besant i acariciant el tros de metall. Va dir  a un metge que no volia curar-se d’això perquè estava segur que la curació acabaria amb uns plaers que d’altra forma no podria experimentar. Tres mesos més tard ingressà a un manicomi i al cap pocs dies el trobaren mort a la seva cel·la a conseqüència d’una congestió cerebral.

Poltre inquisitorial

En els escrits del doctor Leppman apareix aquest cas d’un jove de vint anys. L’individu llegí una novel·la històrica en la qual una bella donzella, de raça jueva era martiritzada fins a la mort a un “potro inquisitorial”, instrument de tortura que l’escriptor deia que estava construint de fusta d’alzina, per negar-se a satisfer la luxúria d’un eclesiàstic. De sobte, a la regió natal del jove començaren a incendiar-se alzinars fins que posteriorment el jove fou detingut calant foc a un bosc prop d’un convent.\r\n

Confessà que s’havia enamorat bojament de la donzella martiritzada i que aconseguia uns orgasmes tremends quan veia el foc, cremant arbres de la fusta de què estava fet l’instrument que havia posat fi amb la vida del seu amor.

Casos cèlebres

Un dels casos escatològics més antics que es coneixen està referit a l’emperador romà Calígula. Sembla que, entre d’altres, tenia el costum de tastar els excrements dels homes que estimava. Schurig, un cèlebre tractadista del s. XVIII, diu en un dels seus llibres que va conèixer una dama belga, la qual, quan va morir el seu marit, li tallà secretament el penis i el va conservar en una capsa de plata. Més tard el reduí a pols i quan n’esnifava un poquet tot el cos li tremolava fins a arribar a l’orgasme.\r\n

Un altre autor, Ellis, escriu: “una monja italiana, que des de l’edat de vuit anys desitjava el coit, que començà a masturbar-se als deu i aviat inicià experiències lèsbiques, arribà al clímax sensorial quan va entrar al convent. El sol contacte amb la mà d’un capellà, la notícia de  la presentació d’un eclesiàstic, la vista de Crist crucificat, la forma d’una joguina, la figura d’un dimoni, l’acte de defecació dels nins confiats a la seva custòdia (als quals, per aquesta raó o contra el que disposen els reglaments, acompanyava als excusats), i especialment la vista o el sol record de les mosques en relació sexual; totes aquestes coses bastaven per produir-li un violent orgasme.”\r\n