CALENTURA SEXUAL I EXÀMENS
Benvolguts hiperbòlics, com us van els exàmens? Ja els heu acabat, o encara esteu patint una calor insuportable davant els maleïts apunts? Volem saber una cosa, amics, sobre les vostres interminables hores d’estudi: heu pogut estudiar tranquils? No heu sentit un pessigolleig a baix del ventre que us inquietava una mica?
Per Atòmic Girls
No heu desitjat que algú entrés per la porta decidit a fer-vos passar una bona estona? No heu sentit la imperiosa necessitat, mentre repassàveu el tema 15, d’estripar-vos la roba i fer-ho salvatgement amb qualcú davall la taula? Nosaltres hem entrat en ametles i hem estat realitzant una aprofundida investigació al respecte. La conclusió a la qual hem arribat és una mena de dicotomia: hi ha dos tipus d’estudiant amb comportament aparentment contradictori. Tothom ha de reconèixer que el sexe és una necessitat vital de primer ordre, no ens enganem, que no pot ser deixada de banda (recordeu sempre aquest principi). Però sembla que quan ve l’època d’exàmens els individus universitaris tenen dues reaccions totalment oposades: o no van de res i o els hi va tot. Així, hem trobat exemples dels dos casos per poder analitzar el tema de manera adequada. Quasi tots tenen en comú la cadira, la taula i els apunts, sigui a una biblioteca o a l’habitació. Però els que no van de res estan tan concentrats que no són capaços de pensar en una altra cosa que en la matèria que els ocupa; una de les conseqüències immediates és el tancament dels seus respectius orificis al plaer sensorial, amb la lògica acumulació de sucs vaginals o espermatozous a l’interior dels genitals (des del nostre punt de vista sempre va bé descarregar de tant en tant, però…). No podem obviar, per altra banda, que quan fa calor la matèria s’expandeix i omple tots els racons. I això és precisament el que experimenten els del segon grup. Després d’hores i hores allà asseguts, comencen a sofrir una transformació interior, se’ls crea una necessitat, no poden seguir allà traient arrels, han de moure’s, desconnectar, satisfer els seus impulsos, no reprimir-se.
És la CALENTURA O FORTOR. Una llarga sessió d’estudi els col·lapsa les neurones i crea una espècie de desordre, que ha de manifestar-se per qualque banda, més concretament a través de l’instint sexual. El resultat és l’alliberació dels sentits, necessària per poder continuar l’estudi amb normalitat. La millor cosa que pot passar als que els hi va tot és que els vengui a veure la persona amb qui justament els fa ganes mantenir contacte físic («Mira quines coses, en Justin Bieber està tocant a la porta! Pentura ha vingut a demanar-me una mica de sal…»), encara que no és així en la majoria dels casos. En aquesta situació no hi ha més remei que recrear-se un tot sol, manualment i a través de la imaginació, què hi farem. Però sempre podem tenir la sort que de sobte aparegui la persona que esperem per espassar-nos els nervis. Sempre recordem una anècdota que va ocórrer a una parella d’amics nostres, en plena època d’exàmens de juny de l’any passat. Ella era al seu pis i feia quatre hores que li donava als apunts d’història, quan va venir el seu al·lot. En aquell moment ella estava com a un altre món, pensant en Cèsar i el seu imperi, i era incapaç d’articular cap paraula dirigida a ell. Ell, que per la seva banda ja havia tingut la seva ració d’estudi de física atòmica, tampoc no deia res, però feia uns alens ben espessos; segurament venia fet una bomba, tant d’estudiar àtoms… De sobte, encara sense haver dit res, ell se li tirà a sobre, damunt l’estora. En un segon hi va haver roba pertot, fues i moviments convulsius i salvatges. Allò pareixia una pel·lícula X de tres rombes, amb tanta acció carnal. Ell estava com posseït, treballant l’eina amb vigor; ella, en canvi, quan veia la seva cara recordava el Cèsar i el món romà, però no pensava precisament en bacanals, que hauria estat més adient. Ella era de les que no van de res i ell, dels que els hi va tot. En haver acabat, ella digué que havia d’estudiar i aquí s’acabà la història. Res de sentimentalismes, doncs. Però ell va satisfer el seu instint, tots som animals en algun moment de la nostra existència. Reconeguem, doncs, que fer sexe és necessari, i més en temps d’exàmens. No ens privem d’una cosa tan bona per a la nostra salut, que ens pot ajudar a descarregar tensions i a estimular la ment. Deixem-nos endur pel desig d’explotar en qualsevol moment, recordeu que és la millor manera de desconnectar de la matèria amb la matèria.
